""Som una agrupació musical creada a Onda (Castelló), quan un grup d'amics, procedents principalment de la Banda Unió Musical Santa Cecília, ens reunim per a formar el que hui en dia és la Xaranga "Banda Xou Fet a Posta”. Amb més de 16 anys d'experiència des de la nostra fundació, la nostra intenció va ser la de divertir-nos i amenitzar les festes dels pobles de la nostra província, amb tant d'èxit que les nostres melodies sonen

Les nostres actuacions estan plenes de força i ganes de disfrutar de la festa allà on anem, per això som conscients que estem per a fer disfrutar i participar a la gent en les seues festes.
Les principals actuacions les tenim en els diferents pobles de la província de Castelló, València, Tarragona. Destaquem també les actuacions de Terol i Vilanova i la Geltrú ( Barcelona).""

Així és com ens presentem a tots vosaltres en la nostra web, on en poc més d'un any hem rebut ja més de 15.000 visites. Però perquè eixe mateix escrit tinga cos i vida pròpia, cal convertir eixes paraules en Accions. És a dir, cal fer història perquè eixe grup de paraules no siguen meres lletretes en una pantalla, sinó un resum de l'irresumible que pot arribar a ser parlar d'experiències viscudes durant 16 anys.

Quan tot açò va començar, hi ha gent que, hui en dia component de la “Banda-Xou FET A POSTA”, ni tan sols sabia tocar un instrument, ni tan sols havia pres la comunió o ni tan sols havia nascut quasi… Açò ja de per si és una mostra generacional del que hui en dia és la Banda.
Altres mostres de la importància d'esta agrupació són els llocs en què amb la seua música han fet ballar, emborratxar, embogir,

emocionar, provocar… siga una despedida, una benvinguda sorpresa, una cavalcada, un aniversari o ho intensifique i emocionant que resulta tocar en una serenata ( i més si és sorpresa). De fet estem convençuts que si ens ajuntàrem TOOOTS els membres que han passat per les nostres files durant estos 16 anys, seria impossible donar un número exacte dels llocs en què s'ha estat. Igual que de la incalculable llista de “militants” que hagen passat per estes files, encara que haja sigut només una vegada.
 

Una altra mostra de què podem parlar en este escrit commemoratiu és l'evolució que s'ha anat duent a terme en la Banda, en un principi amb un repertori com qualsevol xaranga fins a anar convertint qualsevol tema que sone en l'actualitat (com qualsevol dels ja clàssics), ho fem nostre i li donem el nostre color i segell particular (i per a molta gent inconfusible) aprenent dels nostres errors i donant-li els tocs i ajustos necessaris perquè un tema SONE de veritat.

Una altra mostra del que ha sigut tot açò fins a dia de hui, és que ens encanten els errors i esperem tindre'ls sempre, atés que d'ells aprenem cada vegada més i més. De fet, sempre que hàgem hagut de donar gràcies per quelcom, se les hem donat als nostres “enemics” (que no significa que els tinguem), perquè d'ells és dels que verdaderament s'aprén.
 

Una altra mostra del que som hui, és el mode de convivència que hem tingut, perquè no tot és tocar i ballar i passar-ho bé… hi ha moments d'esgotament i cansament que entre tots fem desaparéixer i intentem donar-ho tot, oblidant-nos dels nostres problemes i deixant-nos portar per la música. A més, estem moltíssimes hores junts i no tocant: quan mengem o sopem en les actuacions, en els cotxes quan ens desplacem,

en els llocs on dormim, etc. hem de respectar-nos molt i això no s'aconseguix en altres àmbits.
Potser tot siga, al cap i a la fi, perquè és una afició, o perquè és una manera de vida, o perquè se'ns ha donat la possibilitat de formar part d'açò tan gran i que una vegada entres és molt difícil deixar-ho. És addictiu!!! Però encara així se'l recomanem a qualsevol persona a qui se li brinde l'oportunitat de formar part d'açò.

A tot açò que hi ha escrit, darrere de tot això, hi ha unes “víctimes” i uns “culpables” als que no cal deixar-nos-els sense anomenar: els culpables són eixos pares que en el seu dia ens van apuntar a l'escola de música perquè els vam dir que volíem tocar un instrument, que normalment era l'instrument que tocava el “papà” o la “mamà” o el germà major o el tio (també culpables, els quals no han de tindre càrrec algun de consciència !!!) i eren ells els que ens obligaven a estudiar després de berenar o si no, no jugaríem a futbol o als croms. I també hi ha unes víctimes, que són eixes

nóvies, dones, o simplement amigues les quals estan “pagant” (aveure, si se'ls pot cridar així…) les conseqüències de la nostra afició de xiquets (que d'un cert mode continuem sent això, xiquets amb el nostre joguet favorit…). Açò ha implicat al llarg d'este temps cancel·lar cites per retard de l'hora prevista d'arribada, agafant vacacions en el treball en algunes dates que potser estaven planejades per a anar-se'n de viatge amb elles, les hores d'assaig o reunions que s'allarguen i després quedes malament

junt amb les nostres parentes en el Restaurant PALMITO d'Onda, on gaudim d'una vetlada tranquil·la i inoblidable, ja que mai abans hi havia hagut tanta participació i ja s'està plantejant implantar-la per a anys veniders…